DECLARACIÓ FINAL DE LA TROBADA INTERNACIONAL ANARQUISTA, ST IMIER, 8-12 D’AGOST 2012, SUÏSSA
Després de cinc dies de debats i intercanvi
per a recordar la nostra història, preparar els nostres combats futurs i
fer convergir els nostres esforços, reafirmem el valor de les posicions
i resolucions del Congrés de St. Imier que fonamenten a l’anarquisme
social, facilitant el seu futur desenvolupament i assegurant les bases
per a una unitat d’acció sincera entre tots els sectors combatius i
antiburocràtics de la lluita social.
El Congrés de St. Imier va
aspirar a l’obertura, la diversitat i la pluralitat de pensaments i
pràctiques del moviment obrer antiburocràtic i federalista al mateix
temps que es construeix el moviment llibertari naixent.
Va
rebutjar l’estratègia de partits i tota forma jeràrquica, institucional i
electoral defensada pels corrents del socialisme autoritari. Va
combatre la concepció estatista del canvi que entenia i entén àdhuc avui
dia la presa de l’estat com un útil de transformació social. El Congrés
de 1872 va proclamar igualment la seva voluntat per combatre tot tipus
d’organització jeràrquica, burocràtica, constituïda per a exercir el
comandament mitjançant la delegació, la submissió i l’obediència.
A
això, el Congrés oposa la federació de les organitzacions obreres i de
totes les lluites així com la lliure iniciativa, és a dir, un projecte
socialista de gestió directa i de canvi social que reconeix la
pluralitat en les formes d’organització, no jeràrquiques, en el moviment
obrer, en les seves lluites i en el projecte socialista llibertari.
Nombroses
lluites, accions militants i temptatives revolucionàries han precedit i
seguit al Congrés Internacional de 1872. L’anarquisme se situa en
aquesta història. Constitueix avui dia un moviment polític que reagrupa
nombroses experiències i assoliments comuns de nombrosos col·lectius i
organitzacions especifiques, sindicats de lluita social i popular.
L’anarquisme aporta la seva contribució en la construcció d’un moviment
coherent capaç d’una intervenció contundent i eficaç i que busca la
coherència entre els mitjans i les finalitats a fi de canviar
radicalment la societat. Per a nosaltres, l’anarquisme alimenta les
lluites socials i es nodreix d’elles, enriquint al moviment popular
d’autoemancipació i d’autogestió.
Cada resistència, cada lluita,
cada dissidència, cada alternativa conté les qüestions de la llibertat i
la igualtat. Cada combat social obre possibilitats que hem d’acompanyar
cap a l’alliberament social i política.
La transformació social
radical que desitgem i que preparem amb les nostres accions no pot
resultar més que de la voluntat, la lliure determinació, i el compromís
conscient de les classes populars, és a dir dels individus - dones i
homes,- que avui es troben sotmeses per aquest sistema injust.
Estem
en una veritable guerra social i econòmica, d’intensitat variable però
sempre expansiva, cada vegada més brutal. En una situació d’inseguretat
social i de precarietat generalitzades que ha minat el bé comú al
facilitar la destrucció dels serveis públics; buscant suscitar por,
resignació i submissió i imposant pertot arreu el capitalisme. Aquesta
política és conduïda tant pels capitalistes com pels governs al seu
servei.
Governs que busquen imposar una colonització total de les
nostres condicions d’existència, posant al servei de la reproducció
d’aquest sistema totes les nostres activitats. Intensificant l’exercici
d’antics elements de dominació: el patriarcat, la discriminació sexual i
de gènere, la xenofòbia, el racisme, l’esclavitud, l’explotació.
Aquestes desigualtats renovades reforcen el valor capitalista i
garanteixen la seva reproducció general. L’anarquisme denuncia aquest
sistema de limitació i dominació que obeeix dia amb dia a una lògica
oligàrquica. L’anarquisme no subestima de cap manera els espais de
llibertat individuals i civils, els serveis públics i de bé comú i les
poques polítiques de redistribució justa de la riquesa possibles gràcies
a les diferents formes de solidaritats socials que àdhuc prevalen. Els
anarquistes entenen que cal defensar i ampliar aquests assoliments. Tots
aquests avanços van ser conquestes de passades lluites socials.
L’esperança
de canviar la societat mitjançant la presa del poder de l’Estat està
àmpliament desqualificada. La conquesta del poder institucional, la
integració al poder estatal i l’acció governamental, la participació en
eleccions, no aporten res a la millora de les condicions de vida comunes
ni als drets polítics i socials dels pobles. Al contrari, és refusant
delegar en l’Estat la definició i el govern del bé comú que les
poblacions poden defensar eficaçment els seus interessos i aspiracions.
És actuant per elles mateixes, multiplicant i reforçant les seves
organitzacions, aprofitant-se de la riquesa social, dels seus mitjans de
producció i distribució, anteposant les seves necessitats, creant les
seves pròpies formes d’organització i lliurant la seva batalla en el
terreny cultural, que les classes populars poden oposar-se al sistema,
assolir la seva emancipació i millorar les seves condicions
d’existència.
Els partits d’esquerra no representen cap força de
progrés i justícia social. Ni tan sols defensen els assoliments del
passat. Molt al contrari, precipiten la ruïna i el desmantellament de
les nostres conquestes socials. La burocratització del moviment obrer i
social, la política de delegació orientada a la integració institucional
estatal, el rebuig a la lluita i la imposició de la pau social a
qualsevol preu, la submissió als objectius, a les estratègies i valors
capitalistes de la globalització que representen ens arrosseguen a una
regressió social, política i ecològica de gran envergadura.
És per
això que l’eficàcia de la lluita i la construcció d’alternatives
concretes estan lligades a l’acció directa popular perquè sorgeix de la
convicció que els grups socials han d’emancipar-se per si mateixos i
actuar amb una base federalista i solidària. En aquesta societat de
classes no pot haver-hi consens ni compromisos possibles que satisfacin
el bé comú. Reivindiquem clarament el nostre desacord amb els poders.
L’Acció Directa és portadora d’una proposta oberta i plural de
transformació social. Es reprodueix en una pluralitat de formes
d’organització i accions capaces de federar les resistències populars.
Els
anarquistes actuen en el sí dels moviments en lluita amb la finalitat
de garantir la seva autonomia i de federar-los en una perspectiva
revolucionària i llibertària per a construir el poder popular, amb vista
a l’emancipació econòmica, política i social. El nostre projecte és el
del Comunisme Llibertari, reivindiquen la convergència de les tradicions
i experiències acumulades en aquest sentit: comunalisme lliure,
autogovern municipal, autogestió, consells obrers i populars,
sindicalisme de base, de combat i de gestió directa, lliure acord per a
la creació, experimentació i associació, el federalisme i les seves
alternatives concretessis, és a dir la construcció des de la base d’un
poder popular directe, no estatal.
Desitgem llavors la ruptura amb
el Capitalisme. Lluitem per l’autogestió d’una societat futura
fonamentada en la llibertat i la igualtat. Aquest objectiu implica
formes d’organització diverses en tot l’àmbit de la vida social i
econòmica. Tal orientació reivindica una societat autoinstituida, un
desenvolupament econòmic i social lliurement escollit. La socialització
de les forces de producció i d’intercanvi, i l’autogestió social com la
seva forma principal. Un accés igualitari als recursos disponibles i
renovables i als mitjans amb els quals la societat possibilita la lliure
associació, experimentació i exploració d’organització de les seves
condicions d’existència. L’autogestió es fonamenta en l’organització
lliure de qui treballen, consumeixen, i són els seus membres després de
l’abolició de l’Estat, en un marc d’autoinstitució política, democràcia
directa i drets de les minories.
L’anarquisme social,
l’anarco-sindicalisme i el sindicalisme revolucionari, així com el
comunisme llibertari defensen un projecte polític basat en la coherència
entre fins i mitjans, entre accions quotidianes i lluites
revolucionàries, entre moviments creixents d’autoemancipació i
transformació radical de la societat. Des de 1872, el nostre moviment
contribueix a obrir aquest camí amb el treball de dones i homes lliures.
El nostre compromís ara és continuar amb aquest projecte tan lluny com
el duguin l’acció directa dels pobles.
St-Imier, Agost 2012.
>>> Els col·lectius i organitzacions que vulguin signar aquesta declaració poden fer-ho escrivint a info@rebellion-osl.ch
Radio Libertarie
